sábado, 4 de octubre de 2014

OBRIM LES FINESTRES CAP A UN NOU MÓN...



Em resulta difícil de creure que aquest sigui el quart i últim any, del grau d'Educació Infantil que vaig decidir emprendre a la Seu Universitària d'Eivissa. Són tantes les emocions viscudes! I la majoria tant positives (tot i no haver sigut fàcil, i amagar-s'hi molt d'esforç al darrere)! A la fi, puc confirmar que el meu somni de convertir-me en mestra s'està esdevenint cada cop més en una realitat. Per tant, aquest no es tracta d'un somni del qual no vull despertar, sinó més bé tot el contrari, vull obrir els ulls per ampliar les finestres cap a un nou món. 

                                                                     Imatge pròpia

D'aquesta manera, per donar la benvinguda a aquest quart curs, he triat la següent cita d'Arnold H. Glasow: 

"Uno de los principales objetivos de la educación debe ser ampliar las ventanas por las cuales vemos al mundo" 

Amb ella, metafòricament, vull fer referència a què són molts els aprenentatges que he obtingut al llarg dels tres cursos anteriors, però que per aquest motiu, no significa que no vulgui continuar ampliant els meus coneixements, i seguir educant la meva mirada envers la infància. De fet, trobo que ha de ser un dels meus objectius fonamentals com a futura docent, i especialment com a persona al llarg de tota la meva vida. 

Així mateix, les finestres, que sempre donen estructura a una casa, simbolitzarien els meus aprenentatges fins ara, els que donen estructura al meu coneixement i experiències, a allò viscut. Aproximar-me a elles per fer-les créixer i veure un nou món, significaria endinsar-me completament dins del món educatiu, i trobar-me a mi mateixa fent-me càrrec dels meus propis alumnes (i ja no només com estudiant en pràctiques), i que espero que a partir de l'any vinent pugui començar a gaudir. 



Per tal d'entrar dins d'aquest nou món, trobo molt indicat analitzar què he après fins ara, per així després deixar escrit, quines són les meves expectatives d'aquest darrer curs. Així, m'he adonant que la flama de la il·lusió ha d'estar sempre present, i que s'ha d'aprendre a flotar entre les incerteses malgrat tenir la clau d'un futur. També he après a observar, a ser un mirall per a l'infant, i molt especialment a reflexionar sobre mi mateixa i les meves accions. Tot això, sense oblidar el vincle entre la teoria i la pràctica, el diàleg i el treball en equip, i el més important de tot, el respecte de l'infant. 

Partint d'aquí, dir que d'aquest darrer curs, espero poder seguir conreant el mateix esperit, i obtenir les eines necessàries per fer front a un món educatiu d'allò més complex. Què ho explica? Les següents raons: 

"La primera tarea de la educación es agitar la vida, pero dejarla libre para que se desarrolle" (Maria Montessori- 1870/1952)

"Lo maravilloso de aprender algo, es que nadie puede arrebatárnoslo" (B.B. King)

Dit això, m'ajudeu a obrir les finestres cap a un nou món? Comencem!

No hay comentarios:

Publicar un comentario