jueves, 18 de diciembre de 2014

LES TIC PER A LA RELACIÓ FAMÍLIA I ESCOLA...

En cursos anteriors, ja vaig destacar la importància de que hi hagués una bona comunicació entre família i escola, no només pel simple fet de conèixer-se el tipus de família de la qual prové l'infant, sinó també per millorar qualsevol procés d'ensenyament-aprenentatge. De fet, a segon ja duia a terme reflexions tant interessants com: 

"Per a poder formar part de l’escola i participar, la família s’ha de sentir integrada i reconeguda, sentir que té un lloc i que se la respecta de forma positiva".

Per tant, fins ara sabia que era essencial que l'escola i la família anessin unides de la mà, i com diu Brofenbrenner, de la repercussió que tenen els diversos sistemes ambientals en el desenvolupament i la conducta del nen, però no ha sigut fins després d'una reflexió profunda sobre l'omnipresència de les TIC a les aules d'infantil, que he pogut valorar els aprenentatges assolits i adonar-me de com la societat tecnològica en la qual estem immersos la pot afavorir. 

Núria Hidalgo (professora de la UIB de Menorca, 2014), ja ens fa constància de com l'ús de les noves tecnologies pot esdevenir en un tipus de canal de comunicació amb les famílies per part de l'escola, molt adequat, àgil i senzill. Aguilar i Leiva (2012), en La participación de las familias en las escuelas TIC: análisis y reflexiones educativas també ho remarquen: 

"Las experiencias de participación de la familia en la escuela cobran un nuevo significado con las posibilidades que ofrecen las tecnologías de la información y la comunicación".



Trobo molt interessant, per exemple, que aquells pares que no poden assistir a les reunions col·lectives o a les entrevistes, tinguin l'oportunitat de poder accedir a la informació via online o per correu electrònic, entre altres. Aquest aspecte en sí mateix, els podrà ajudar a entendre amb un esperit crític, que les TIC també tenen molts de beneficis si s'utilitzen des de la llar, fent-los disminuir la idea de que aquestes eines poden suposar molts de perills per a les seves criatures (por que ve donada normalment per desconeixement). Mei (2008) en Ventajas del uso en familia de las TIC ens diu que el problema és que "los padres a menudo se sienten desarmados e impotentes, incapaces de controlar unas herramientas que sus hijos, nativos digitales, suelen manejar con mucha más destreza que sus progenitores".




Així, els avantatges de les tecnologies en l'àmbit familiar són molts, però si es vol fer-se un bon ús de les TIC per a la relació família-escola, haurà de començar per haver-hi una continuïtat entre tos dos agents educatius, la idea de que els nous recursos tecnològics afavoreixen l'aprenentatge, i l'esperit de que els infants siguin capaços d'utilitzar les tecnologies amb un punt de vista crític i eficaç, Només així, es podrà sostindre un autèntic pont de comunicació d'intercanvis mutus entre l'aula i la realitat del carrer.


A més a més, s'hauria d'establir un PLA d'actuació TIC per a la família. Exemplificaré com el realitzaria de cara a un futur, partint del que ens diu Fernando Trujillo (2011) en el bloc: Educa con TIC.

Imaginem que sóc una mestra d'infantil, instigadora de la incorporació de les TIC en la meva pràctica pedagògica, però com puc fer perquè les famílies m'ajudin i es sentin preparades dins de la societat virtual, sense quedar al marge de les exigències de la societat? 

1) Tenir una actitud entusiasta i segura amb mi mateixa (actitud proactiva), ja que així, també afavoriré a les famílies una actitud més predisposta a la participació. 

2) Conèixer de manera individualitzada quina és la situació familiar de cada un dels meus infants, i de quin coneixement disposen les famílies entorn al centre, per exemple, mitjançant entrevistes. 

3) Davant aquells pares més mancats d'informació, podria fomentar el seu desig per participar a cursos de formació en relació amb l'ús de les TIC.

4) També, hauré de fer que, a poc a poc, vagin participant, en l'organització de tallers per a l'alumnat, per exemple, o bé, fent que aquestos ofereixen xerrades sobre el que saben. 

5) Per últim, serà necessari el desenvolupament de comunitats d'aprenentatge, pàgines web i blocs del centre, a on els pares col·laborin amb la tasca educativa de l'aula, i a on es sentin part integrant. 

Aquí teniu un exemple d'un projecte d'actuació TIC: 


Però quin és el punt de vista de les famílies davant aquest pla? Segons Ballesta i Cerezo (2011) en Familia y escuela ante la incorporación de las TIC "muestran un gran interés en el uso y en la incorporación de estos medios digitales en las aulas, a la vez que están muy interesadas en recibir formación en los propios centros educativos". 

En definitiva, he d'apostar per una educació 2.0, per una educació "crítica i efectiva en y con las TIC" (Aguilar i Leiva, 2012), i una alfabetització tecnològica de les famílies, però sempre tenint en compte que tot ús tecnològic perquè sigui plaent i adequat, requerirà d'un cert control en el seu ús i d'un canvi de mentalitat en tots els agents educatius. Aquí es troba el gran repte del futur més proper.

A continuació, un esquema en el qual es poden observar moltes de les idees defensades: 


Esquema elaborat a classe

Bon Nadal! 

EVA 

No hay comentarios:

Publicar un comentario